Thomas Bernhard aprofitava les seves sovints estades a Mallorca per escriure, com és el cas de Beton, on Palma i l'illa hi són presents.

Feia ja un any i mig no havia fet cap viatge, la darrera vegada vaig estar, perquè al cap ia la fi és per a mi el lloc ideal, a Palma. Al novembre, quan la boira ens oprimeix i oprimeix de la forma més cruel, he caminat per Palma en cos de camisa i m'he pres diàriament el meu cafè al famós Born, a l'ombra dels plàtans; i precisament a Palma em va ser possible prendre les notes decisives sobre Reger que, de tota manera vaig perdre després, fins avui no puc dir on vaig aniquilar dos mesos de llargs esforços intel·lectuals pel meu propi descuit, imperdonablement. Quan penso només en menjar-me les meves olives i beure'm meu tassó d'aigua a la terrassa del Nixe Palace, no absort sinó totalment sonat per observar a tota aquella gent que, en aquesta terrassa, segueixen com jo els seus desitjos i idees!

Beton, 1982

Traduït per Charlotte Frei.

(Heerlen, Holanda, 1931 – Gmunden , Àustria, 1989). Dramaturg, novel·lista i poeta, considerat un dels autors austríacs més rellevants de la segona meitat del segle XX. El to irònic i sarcàstic de les seves obres reflexa la seva relació amb el món, un constant flux de situacions crítiques fruit dels anys passats i viscuts. La seva història de vida és expressada a través de cinc volums autobiogràfics en els quals relata la seva experiència durant la Segona Guerra Mundial. Aquestes vivències fan d’ell un autor que té respostes envers la existència i la realitat.

El seu llegat ha deixat obres com Beton, una història sobre un escriptor que prepara el seu assaig sobre un compositor. Una narració on apareixen la ciutat de Palma i l’illa de Mallorca, carregada de bones sensacions tot i que tampoc queda exempta de crítica. El documental filmat en 1981 Monologue auf Mallorca evidencia les estades de Bernhard a l’illa, on en moltes ocasions, aprofitava per escriure.

Un dels indrets més concorreguts del centre de la ciutat és el passeig del Born. El 1833, en una de les múltiples reformes que ha sofert, s’inaugurà la font de la Princesa, dita de les Tortugues, i també s’hi col·locaren les lleones o esfinxs. Encara que la imatge actual és fruit de la reforma urbanística impulsada pel Pla Alomar el 1943 que suposà la construcció del carrer de Jaume iii. Es tractava de construir una via àmplia que comunicàs el raval de Santa Catalina amb el centre de la ciutat. Al llarg de les darreres dècades hem vist com els casals han estat reformats, els cafès, on les tertúlies erudites eren habituals han estat substituïts per locals comercials, i avui el passeig del Born és una de les zones comercials de luxe de la ciutat.