La visió de les sepultures, acaronades per la mar, ens duu a la memòria els versos finals de ‘Mar i Cel’ (1987), el musical de Dagoll Dagom (Albert Guinovart –música-/Xavier Bru de Sala –lletra-) basat en l’obra de teatre d’Àngel Guimerà.
El sol es pon entre les boires,
un vent glaçat envolta el món,
la mar no gosa alçar les ones
perquè hi ha massa mort al seu fons
És el mar una llosa de pedra
que s’estén sobre el nostre repòs;
el sol té una foscor impenetrable
i el mar queda glaçat i adormit.
Fragment final de Mar i Cel, Àngel Gimerà.1888
Inicia sessió o registra't per participar
Aquest lloc encara no té cap comentari.