Ja que hi som, val la pena contemplar les cases antigues de Son Real (les modernes alberguen un museu), amb la seva torre de defensa i una clastra, tranquil·la i acollidora, on hi trobam la presència sempre inquietant d’un pou...

... i és que pocs al·lots a Mallorca no saben qui és na Maria Enganxa. Des de la seva  infantesa han après a evitar pous, cisternes i síquies, recelosos d’aquest ésser que ja havia atemorit els seus padrins i els padrins dels seus padrins.

Dins pous, gorgs i cisternes, espera sempre a l’aguait un ésser salvatge d’aparença humana. Ens la imaginam submergida en aigües gèlides o en enfonys a la roca, el vestit se l’hi arrapa a la pell humida, els cabells negres se l’hi enganxen al front i al pit nuu. A la mà subjecta amb fermesa un ganxo esmolat, clava els seus dits a la paret rocosa i guaita en el pou de ca la meva padrina, esperant que jo o un dels meus cosins ens hi aboquem per  enganxar-nos pel coll, amb l’eina a punt per enfonsar-nos per sempre més en les obscures profunditats  del seu món subterrani.