La visió de les sepultures, acaronades per la mar, ens duu a la memòria els versos finals de ‘Mar i Cel’ (1987), el musical de Dagoll Dagom (Albert Guinovart –música-/Xavier Bru de Sala –lletra-) basat en l’obra de teatre d’Àngel Guimerà.

El sol es pon entre les boires,

un vent glaçat envolta el món,

la mar no gosa alçar les ones

perquè hi ha massa mort al seu fons

 

És el mar una llosa de pedra

que s’estén sobre el nostre repòs;

el sol té una foscor impenetrable

i el mar queda glaçat i adormit.

Fragment final de Mar i Cel, Àngel Gimerà.1888