Pujam pel camí i visitam el Santuari de Cura, fundat al segle XV. El conjunt està format per l’hostatgeria, l’església, el recinte conventual i un restaurant. Al bell mig del jardí, tornareu a trobar una bella representació de Ramon Llull. Al fons d’aquest espai resta una rajola amb el poema de M. Antònia Salvà “El roseret de Cura” (1926).

“ Pobre feix de troncs i espines,
modest avui com antany,
floreix entre les ruïnes
un roseret de tot l’any.

La muntanya assoleiada
aixeca a la llum del cel
l’humil església tancada
i el xiprer, amic feel.

La teulada cau malmesa,
les parets es van desfent,
amb la son de la vellesa
que capfica lentament.

Oh Mare de Déu de Cura,
com vos plau la soledat,
que així us quedau a l’altura
dins un clos esbaldregat!

Poema “El roseret de Cura” Maria Antònia Salvà, Espigues en flor, 1926.