En cinquanta minuts haurem arribat a Cala en Paiàs, on hi trobam una caseta de planta rectangular i cobreta a dues vessants. Des d’aquí ja tenim a la vista la talaia de l’Estalella (a deu minuts), per un costat, i l’arxipèlag de Cabrera, per l’altre. Als nostres peus, el modelat capritxós de les roques de marès a causa de l’acció de segles de la mar i de la mà de l’home.

Una sisena part de la superfície del territori de Mallorca és formada per marès.

“Les pedreres de marès, des de la seva existència, han estat configuradores de la identitat de l’illa de Mallorca, especialment com a components essencials del seu paisatge”.

 

“Es pot llegir el paisatge de Mallorca, per tant, com una combinació de dues parts que conviuen d’una manera equilibrada, és a dir, elements naturals no alterats i naturaleses treballades per l’home”.

Catalina Salvà Matas “Les pedreres de marès” (Lleonard Muntaner Editor, 2018).