D'ençà Entre el coral i l'espiga, Blai Bonet expressà poèticament el vincle d'un infant de la guerra amb el paisatge mariner, com fa aquí a "El mar de Montdragó".

Jo era un nen de la guerra, un nen d’espines,

que, al costat de la mar de la Montdragó,

portava fil de pua a les entranyes.

Però avui he tornat amb la més tensa

i pura humanitat a la mata agra,

als pins verdíssims, a les roques grises

de verdor curta i ànima estepària.

He contemplat, entre l’ametllerar

color de rosa i els pins sobris, l’alta

mar violenta i l’altre nen pacífic,

que no vaig esser quan a morts jugava.

He vist el teu assaonat i tendre,

menut Antoni, clar com si es rentés

amb bondat l’alegria de la cara.

I mirar-lo sembrant tanyades verdes,

al meu costat robust he cregut veure

un bordall nou de la infantesa estranya,

que, al mar de Montdragó, grisa i violenta

era nua, guerrera, trista i alta.

"El mar de Montdragó" Comèdia, 1960

Recitat per Cosme Aguiló.

(Santanyí, 1926 – 1997). Poeta i novel·lista. De família pagesa va néixer a Santanyí el 1926. Va estudiar al seminari de Palma però una afecció pulmonar el va obligar a hospitalitzar-se durant un llarg període. El seu llibre Entre el coral i l'espiga (1952) trenca formalment amb la tradició de l'escola poètica mallorquina, devota d'Alcover i Costa i Llobera. Cant espiritual (1953) representà el primer reconeixement públic de l'obra de Bonet, amb l'obtenció del premi Carles Riba. Comèdia (1960) suposa un acostament al realisme social i el tancament d'un cicle. El seguiran els reculls L'evangeli segons un de tants (1967), Els fets (1974), Has vist algun cop, Jordi Bonet, can Amat a l'ombra? (1976), etc. El 1958 publicà El mar, del qual se n'ha fet una versió cinematogràfica, on apareixen records d'infantesa i joventut, entre els quals l'estada al sanatori de Caubet. Judas i la primavera (1963), Míster Evasió (1969), Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria (1972) són una mena de diaris, on el collage textual ens acosta de ple a l'univers bonetià en tot la seva esplendor. Els seguiran La motivació i el film (1990) i Pere Pau (1992). Escrigué obres d'encàrrec sobre art i col·laborà amb articles a la premsa fins al final de la seva vida.

«Cala Mondragó» representa el vincle elegíac d'un infant de la guerra amb el paisatge marinenc i aleshores despoblat de la mar de Mondragó, amb la pervivència de les generacions santanyineres.

La mar de Mondragó, en mots de Blai Bonet, produeix d'una banda la sensació de la bellesa en la contemplació d'un perfecte ecosistema mediterrani en miniatura on no hi manquen ni els bosquets de pins i savines, ni una mostra de dunes, ni un estany per on pasturen ocells aquàtics; d'altra banda també ens pot recordar que es tracta d'una excepció, i aquesta seria la sensació de l'oportunitat perduda d'haver preservat molts més racons com aquest, d'haver estat més respectuós, d'haver volgut  harmonitzar el turisme amb la protecció del litoral mallorquí. El seu poema és del Montdragó preturístic, on la vorera de mar constituïa un espai relacionat amb la pesca i el contraban. Uns indrets on es collien espàrecs a la primavera i bolets a la tardor, on es caçava amb filats i lloses i es calaven llences a les tenasses - seques en diuen aquí -, o bé es recol·lectava fonoll marí per envinagrar. Ecològic, sostenible, preservació, ara són mots àmpliament estesos, però encara no ho eren quan el 1974 el doctor Ramon Margalef escrivia «Actualment, la propaganda a favor de l'Ecologia es basa en què els problemes  més importants que té plantejats la Humanitat són indubtablement de caire ecològic». Avui podem gaudir d'aquest paratge perquè alguna gent en aquells anys ja s'ho prenia seriosament.