Damià Huguet: Colònia de Sant Jordi
Ses Salines - Colònia de Sant Jordi

Vols d'Orly va ser la darrera obra que Damià Huguet publica en vida, on també trobam la identificació amb el paisatge, en el cas de "Mediterrània", barrejant la marina amb la plana de conradís mediterranis.

Lligam tots els camins i les terres llaurades

amb la sal de la mar i el perfum de les pletes,

els carrers dels poblets i els puigs color de cendra

on la lluna i els estels mai no ens donen l'esquena.

Converses de carrer i emblanquinats que suren

damunt parets de pam que fan crosta amb el sol

sense pressa ens indiquen la solitud que tasten.

 

El cor d'aquests espais que hem trescat amb les ungles

és un mac sense nom, un poc tacat de terra,

que rodola fa segles empès pels vents que signen

la mar que mai no fuig, i el rocam de les illes,

fent solc per allà on passa sense obrir cap finestra,

com la veu dels sembrats que a cada primavera

treuen ulls al cap al cel no reculant ni un ble.

Vols des d'Orly, 1995

Recitat per Manena Huguet. 

Damià Huguet i Roig

(Campos, 1946 – 19 juliol 1996). Escriptor, periodista i editor. De formació autodidacta, treballà com a industrial de material de construcció. El seu primer llibre Home de primera mà fou premiat amb el Blanquerna a Manacor el 1969. Juntament amb Josep Albertí i Bernat Nadal, publicà 72 (1972) amb pròlegs de Blai Bonet. Cinc minuts amb tu (1976), Carn de vas (1976) i Esquena de ganivet (1976) comporten una introducció, lligada al realisme poètic de l'època, al món de Damià Huguet (el cinema, Campos, els viatges). Fundà les col·leccions «Guaret» i «Quaderns campaners» on donà a conèixer sobretot autors poc coneguts o fora dels circuits convencionals. També hi publica reculls propis Com un peix dins el rostoll (1978), Traus badats (1979), reeixida mostra del vocabulari eròtic popular, entre d'altres. Entre els anys 1969-1976 col·laborà amb el «Diario de Mallorca», tant en notícies locals com en crítiques de cinema. En la dècada dels 80 del segle passat publica tres volums de poesia que mostren una certa unitat, n'és protagonista la gent del seu poble, sobretot la que es dedica a oficis manuals, influïts per l'aspror i la inclemència del paisatge amb uns títols ben explícits Els calls del manobre (1984), Guarets a l'alba (1987) i L'ull dels clapers (1988).

Campos és una variant i alhora resum del paisatge mediterrani, en aquest cas barreja de marina i plana de conradís, pendent sempre de la pluja difícil. 

 

La vorera de mar

La Colònia de Sant Jordi és un nucli depenent del municipi de Ses Salines que abraça una part important de la costa meridional de Mallorca. Població residencial de temporada estiuenca està enclavada entre grans extensions de riba marina amb sistemes dunars de gran valor ecològic que s’han mantingut verges gràcies a l’empenta de la població i el impuls dels moviments de defensa del territori sorgits repetidament:  Es Trenc i ses covetes d’una banda; d’altra, les extensions de Sa Vall, l’extensa finca que va ser propietat de Joan March i que traça un llarg arenal fins a l’emblemàtic far del cap de Ses Salines.  Davant de la costa de la Colònia de Sant Jordi  i els seus arenals, l’arxipèlag de Cabrera, declarat Parc Natural Marítim-Terrestre l’any 1991.

La història de la Colònia de Sant Jordi es remunta a la cultura del bronze, testimoniada amb els talaiots, monuments megalítics del segle IX a.C. que donen indicis de l’origen de l’agricultura i la ramaderia de la zona: Les Salines de Sa Vall o La Colònia de Sant Jordi són les més antigues del món (segle IV a.C.) ja que la seva explotació va ser iniciada pels mercaders púnics. La sal va continuar interessant als romans, àrabs i cristians que poblaren successivament la zona i la seva extracció continua desenvolupant-se de manera artesana.

Els usuaris opinen

Aquest lloc encara no té cap comentari.