Antoni Serra: Antic edifici de Telefònica
Palma

Quedaren d’acord. Sortí de la Telefònica i continuà Born amunt cap a la font de les Tortugues. Tombà a l’esquerra, per l’avinguda Jaume III, i estava tan capficat en els seus pensaments que no posava esment a res. No en va veure ni un, de mostrador i ni tan sols s’adonà que, a l’altura de la confluència amb el carrer de l’Aigua, dos conductors discutien com energúmens i, aprofitant l’avinentesa, es deien el nom del porc. En una altra ocasió, s’hi hauria aturat a badocar, simplement pel gust de presenciar una escena ciutadana de mal gust i, tot seguit, filosofar-hi. Però aquell dia Mosqueiro no anava de berbes i feia el camí com si l’avinguda fos un camp desert. I així, caminant caminant, travessà el pont nou damunt la Riera, fins que de sobte es trobà davant la porta de la Comissaria de Policia.

Espurnes de sang, 1987

Antoni Serra i Bauçà

(Sóller, 1936). Escriptor, periodista. La seva vessant periodística s’inicià amb col·laboracions en el setmanari Sóller. A partir de 1961 començà a treballar pel diari Última Hora al mateix temps que continua la carrera literària i participa activament de la vida cultural. Ha publicat llibres de relats i novel·les com El cap dins el cercle (1979), El blau pàl·lid de la rosa de paper (1985),Llibre de família (1991), o Espurnes de sang (1987), aquesta darrera dins la sèrie de novel·les negres que va publicar a partir dels 80. Ha conreat també la crítica literària i l’assaig amb estudis sobre la figura de Gabriel Alomar i consideracions sobre l’art i la cultura.

Els usuaris opinen

Aquest lloc encara no té cap comentari.