Baltasar Porcel, plasmà a El emperador o l’ull del vent un dels esdeveniments més tràgics de la història de Mallorca, basat en els luctuosos fets esdevinguts a l’illa de Cabrera durant les guerres napoleòniques.

Ara, el 1848, tinc gairebé seixanta anys, mentre el 1809 en tenia vint: aleshores el meu bé possible, amb l’esperança que l’empeny, va quedar enfonsat en aquella illa balear deserta, Cabrera espectral, i en canvi de llavors ençà m’he aferrat a totes les insignificances quotidianes que siguin assolibles. Sóc talment el ratolí que confon qualsevol soroll amb un perill i corre a amagar-se al seu petit cau.

De Cabrera, en recordo perenne el xiscle aspre de les gavines giravoltant dalt del cel, com si els ogres les enviessin de més amunt per amenaçar-nos; la gràvida salobror de l’aire, una insídia invisible i tangible, l’obsessiva magnificència del mar, com les goles dels somnis: semblava que les aigües es poguessin obrir per qualsevol lloc, que el mar et clavaria queixalada; l’espantosa fetor humana: t’acostaves a un cos i li pudien l’alè, el sexe, les mans, reconeixies cada persona per la seva pesta peculiar més que no pas pels trets, que tothom ja havia perdut demacrat i febrós, o per la veu ja convertida també en roncs balbucejos. I recordo Gérard de Fleury voraginós...

L’emperador o l’ull del vent, 2001

(Andratx, 1937 - Barcelona, 2009). Baltasar Porcel és autor de novel·les i contes, de llibres de viatges, articles d’opinió, entrevistes i teatre. A partir de 1960 residí a Barcelona per fer l’opció de dedicar-se de manera professional a la literatura. D’aquesta primera època són molt interessants les entrevistes que publicava a les revistes Serra d’Or i Destino. Tot i que s’estrenà com a escriptor amb una obre de teatre Els condemnats (1959), el centre de la seva producció literària és la narrativa. L’home i les seves passions són la motivació fonda de les seves novel·les que desplega a través d’escenaris diversos, per sobre dels quals destaca Andratx, el seu poble nadiu. En la seva primera novel·la, Solnegre, es crea el mite d’aquest territori simbòlic: hi descriu un món tradicional sobre el qual construeix una particular mitologia rural i marítima que li serveix per a encarar-se a la profunda transformació de les illes els darrers cinquanta anys.

Viatger incansable, Porcel va descriure també altres escenaris, sobretot Barcelona i les cròniques de les seves estades i vivències, especialment en indrets de la Mediterrània. Porcel és una de les veus més potents de la literatura catalana del darrer segle, i la seva obra ha merescut els premis més importants de la literatura en català. L’escriptor va morir a Barcelona el 2009.

En la seva obra, Porcel, ha plasmat alguns dels esdeveniments més tràgics de la història de Mallorca, com és el cas d’El emperador o l’ull del vent (2001), que es basa en els luctuosos fets esdevinguts a l’illa de Cabrera durant les guerres napoleòniques.

En l’actualitat el Parc Nacional Marítim-Terrestre de l’arxipèlag de Cabrera és un dels paratges més emblemàtics pels seus valors naturals, històrics, etnogràfics i arqueològics. Al segle XIX, durant la Guerra de la Independència, l’illa de Cabrera va ser un lloc d’empresonament i aïllament de presoners de l’exèrcit napoleònic derrotat. Un monument i les restes de les barraques construïdes recorden aquesta fita històrica per la qual l’illa es convertí en un indret inhòspit i de captiveri entre els anys 1809 i 1914. Posteriorment, a finals del segle, l’illa passà a ser de propietat privada. Es varen construir cases i s’aprofità el terreny per vinyes i per la construcció d’un celler. Altres elements que destaquen són el castell del segle XV i el far de l’Enciola. Després de que l’arxipèlag fos expropiat a principis del segle XX, no va ser fins al 1991 quan es declarà Parc Nacional.