Miquel Cardell: Llucmajor
Llucmajor

                                               

L’AL·LUCINAT

 

Massa asfaltats carrers de Llucmajor s’estenen

sobre el meu cos, a la meva finestra.

A la casa on vaig néixer, prov amb afany maldestre

de confegir clarors, mots que s’encenen

en cristalls de sentit en aplegar-se. Vénen

talment si t’esperassin, si hi ha sort

- ja dits, ja necessaris de sempre, fruits de l’hort

del silenci. S’avenen just per joc,

per aquest foc de viure tan poc, tan toc no toc,

espires just en comellar de mort.

 

TEBEO: «L’Al·lucinat», 1992

Miquel Cardell i Santandreu

(Llucmajor, 1958). Poeta i periodista. Des de la seva infantesa es va sentir cridat per la poesia i el descobriment dels poetes de l’esfera mallorquina. Va fer els estudis de Ciències de la Informació a Barcelona, i va publicar el seu primer poemari Elegia de grumers (1978). Ha col·laborat en premsa local i en altres mitjans dins la seva trajectòria periodística, a més de ser partícip actiu en activitats culturals, conferències i lectures poètiques. Entre les seves publicacions es troben títols com Magazine (1983), Tebeo (1992), Les terrasses d’Avalon (2008) o Les barques de la boira (2011).

Els usuaris opinen

Aquest lloc encara no té cap comentari.