MEMÒRIA D'UN VIATGE

 

De vegades diem: la nostra terra. 

Paraules escollides, aleshores, 

paraules de crestall - no les de cada 

dia: treball, taula, cullera -, 

paraules ben cruixents i tebiones

acaronen el dring de la conversa: 

paraules 

per al nostre bon ús de patriotes. 

I somriem, molt còmplices.

Escolteu: jo he vist la pluja 

pels teulats de la vila; he vist carrers 

amb fang, avars de passes; un cinema 

de dissabte, amb tuf d'aixella, 

tristor de cansament i dies núvols, 

aixoplugat dins el capvespre 

de l'alta Besalú, vila de comtes. 

He vist l'or vell del Priorat; les planes 

lentíssimes de l'Ebre 

color de riu i sang; el dur silenci 

dramàtic de Gandesa; l'enrunada misèria 

de l'ínclita Morella. 

He vist uns homes 

de sang agadigada, 

ossos humiliats d'enllà dels segles; 

uns homes amb els ulls com ganivetes 

per fitar el cel amarg.

Aquest homes 

no diuen mai: la nostra terra, 

perquè ells són 

la nostra terra.

Llavores 

he recordat uns cingles furiosos; 

la llum de la pineda; les muntanyes de l'illa; 

la flaire vellutada 

dels romanins de Formentor.

Ells són, també, 

la nostra terra. 

Publicat en primera instància com un poema solt dins la revista Papeles de Son Armadams «Memòria d'un viatge», publicat posteriorment dins La terra d'Argensa, 1959

(Palma, 1925 – Palma, 1993). Crític i poeta, Josep Maria Llompart destacà en l’impuls d’activitats i iniciatives culturals i de defensa de la llengua catalana. Col·laborà a Papeles de Son Armadans, treballà a l’Editorial Moll, a més de ser part de la Generació dels 50. Entre els títols de les seves obres es troben Poemes de Mondragó (1961), Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona (1974) i Jerusalem (1990), entre d’altres. A més de la seva obra literària, va publicar obres com a crític i historiador de la literatura.