"El pi de Formentor" és un poema emblemàtic on Miquel Costa i Llobera es metamorfosa en un arbre resistent a l'embat de la vida.

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera

i lluita amb les ventades que atupen la ribera,

que cruixen lo terrer. No guaita per ses fulles la flor enamorada;

no va la fontanella ses ombres a besar;

mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada

i li donà per terra l'esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

[...]

Amunt ànima forta! Traspassa la boirada

i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,

i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada

com l'au dels temporals. 

«El pi de Formentor» Poesies, 1885

(Pollença, 1854 – Palma, 1922). Poeta, prosista i traductor. Nascut en una família de pagesos rics, que posseïen, entre altres finques, la península de Formentor, es va poder dedicar sempre al conreu de les lletres de forma intensa. L'any 1885 arreplegà la seva producció, Poesies, amb influència dels romàntics francesos i espanyols. En aquella època escrigué el seu poema més conegut «El pi de Formentor» el 1875, mostra encara de la reacció romàntica davant el paisatge. Més endavant enriquí el seu bagatge poètic amb la lectura atenta de Lamartine, Leopardi i Manzoni, dels quals adquirí la preocupació per la forma artística. La seva estada a Roma, on estudià teologia i fou ordenat sacerdot, li permeté l'essència del món clàssic, que impregna la seva obra. És autor de De l'agre de la terra (1897), Tradicions  i fantasies  (1903) que inclou el poema narratiu «La deixa del geni grec», Horacianes (1906). Fou més valorat pels joves noucentistes de la primeria del segle XX, que no pels seus contemporanis immersos en el moviment modernista. Juntament amb Joan Alcover exercí un mestratge durador i intens sobre els poetes mallorquins del seu temps, tant coetanis com més joves.

"El pi de Formentor" és un poema emblemàtic, en el qual l'escriptor es metamorfosa en un pi que resisteix totes les ventades de la vida. És un text ple d'imatges de gran potència, que traspua el romanticisme de la seva primera època.

En aquesta casa de la plaça Vella visqué la família materna del poeta Miquel Costa i Llobera. Els Costa vivien a la casa pairal del carrer Major. Eren considerats un dels propietaris rurals més importants de Mallorca. Durant l'estiu passaven llargues temporades a Formentor on arribaven amb barca des del port de Pollença, Costa hi descobriria el paisatge i l'idealitzaria per fer-ne matèria poètica. «El pi de Formentor» segurament contribuí a la creació del mite de l'arbre com a símbol del paisatge mallorquí, especialment d'ençà que Mallorca fou considerat com a destinació turística internacional. Això possiblement sorprendria el mateix poeta que se serví de l'arbre, per a alguns d'un pi concret, per definir el seu pla d'acció vital i literari. El poble on va néixer el poeta figura entre els que mostren una personalitat més definida de tot Mallorca. Fins i tot parlen una varietat pròpia del català. Els pollencins estan molt orgullosos d'ésser-ne i no és tan estrany, tenen un castell, el del Rei, el puig de Maria que podem considerar el mirador oficial del terme, el turonet del Calvari on es representa el Davallament per Setmana Santa, un pont romà, una plaça amb desnivell on se celebra un concorregut mercat dominical, un convent de dominicans seu de festivals musicals i fires, unes festes de moros i cristians, i moltes tradicions que perviuen any rere any i que comporten una excel·lent excusa per visitar la vila. Tot i tenir un passat industrial important, una agricultura i ramaderia que havien estat florents, podem dir que ara mateix el turisme en constitueix l'activitat econòmica principal.