El poema recollit de Josep Ponç i Gallarza és una aproximació a l'olivera , tan representativa d'aquesta contrada, com a testimoni històric del pas del temps.

Conta'm, vella olivera,

mentre sec alenant sobre la roca,

noves del temps enrera

que escrites veig en ta surenca soca. Jo vinc a recolzar-me

a tes nuades rels, trist d'enyorança,

perquè vulles tornar-me

dels béns que n'he perdut sols l'esperança. Ton delicat fullatge,

que sota lo cel blau l'embat oreja,

és de la pau la imatge,

de tots los goigs de la ciutat enveja. Ta rama verda i blanca

com cabellera d'àngel t'emmantella;

i a ta esqueixada branca

falta pel vent l'arrabassada estella. Quan jove i vincladissa

creixies sobre el marge de la coma,

xermava ta verdissa

la falç del llaurador fill de Mahoma. L'àrab i sa mainada

respirant-ne tes flors el maig sortien,

i ta oliva escampada

sos fills, per la tardor, escollien...

«L'olivera mallorquina» Poesies, 1882

Recitat per Catalina Solivellas.

(Sant Andreu del Palomar, Barcelonès 1823 – Palma, 1894). Poeta romàntic. Estudià filosofia i dret a Barcelona i exercí algun temps com a advocat. Començà a fer classes de retòrica i poètica a la Universitat. El 1861 demanà el trasllat a Mallorca com a catedràtic d'història i geografia de l'Institut Balear. Va ser fundador de l'Ateneu Balear, on s'agrupaven persones que compartien la inquietud per millorar tant des del punt de vista econòmic, especialment amb millores en l'agricultura, com cultural la situació de les Illes, i des del qual propagarà els ideals del catalanisme cultural i polític.  També contribuí en gran mesura a l'aparició de revistes com «Museo Balear» i «Revista Balear. És considerat un dels poetes romàntics més importants del nostre país. Entre les seves preocupacions o interessos, presents en la seva poesia, hi trobam les exposicions universals o la seva postura contrària a les curses de braus, que llavors devia ésser més que insòlita. Al seu poema «Lo treball de Catalunya» exposa els principis de regeneració i amor pel progrés des d'un punt de vista conservador. D'acord amb els principis horacians presenta la pagesia del país com a depositària de les virtuts tradicionals del poble català. El poema recollit és una aproximació a l'olivera com a testimoni històric del pas del temps, que desemboca en el temps personal del poeta. Cal remarcar que fou professor de Costa i Llobera el qual en certa manera recollí el seu llegat de representació del paisatge en «El pi de Formentor».

Caimari fou una alqueria durant la dominació andalusina. Tot i que avui en dia el camí cap a la muntanya és farcit de marjades amb oliveres, probablement es tractà d'un conreu molt reduït amb una producció que requeria durant molt de segles l'exportació d'oli. Segurament s'anà desenvolupant a partir de la conquesta catalana, fins que en alguns moments, sobretot entre els segles XVII i XX, l'oli esdevingué un dels principals productes d'exportació de Mallorca. Després d'uns anys de desídia, el conreu de l'olivera s'està recuperant i la gent ha tornat a interessar-se per l'oli mallorquí d'aroma i tast més que plausibles. L'oli mallorquí pot competir amb la resta d'olis produïts a la Mediterrània, amb característiques i varietats pròpies, En el poema «L'olivera mallorquina» Pons i Gallarza ret un homenatge a l'arbre i el fa  testimoni del pas dels segles, dels esdeveniments històrics de l'illa des de la dominació musulmana fins a la seva època, tot seguint els models romàntics d'exaltació del paisatge rural enfront del brogit ciutadà. Aconsegueix un model d'equilibri entre la lírica (en l'evocació del pas del temps i la fugacitat de la vida) i l'èpica (tot fent-se ressò d'una gesta medieval com la conquesta de l'illa) amb la imatge de l'arbre com a símbol immutable.