Una cosa era Pollença, i l’altra el Moll. A Pollença deien l’amo’N Biel i aquí el cosí-En-Biel; a Pollença deien l’amo, i aquí el patró; a Pollença la madona, i aquí la patrona, alhora que per embullar-me més encara la troca, a Pollença La Patrona era una Mare de Déu que havia ajudat a arruixar els moros, cosa que em feia veure les nostres patrones, que anaven a cercar el pa al forn de can Buger amb un cantó del davantal, tot ple d’escates (l’havien duit per vendre el peix davall El Tamarell), travat a la cintura, em feia veure les nostres patrones com criatures sobrenaturals, i no dic que ho hagin deixat de ser.

Quan venia l’esquadra, 1994

(Port de Pollença, 1952 - Inca, 2009). Escriptora, bloguera. Activa en les iniciatives culturals i per la llengua, Xesca Ensenyat és autora de llibres com L’amagatall de Guipur (1976), Una moda fresqueta (1991) i Canvi de perruqueria i altres misèries (1995). Quan venia l’esquadra (1994) inclou els records i memòries de l’entorn on va créixer i al qual es mantenia unida, el Port de Pollença. Al seu blog L’Hidroavió apagafocs anava publicant la seva darrera novel·la inacabada, Una altra vida. Va escriure, a més, articles periodístics i escrits publicats a premsa i a la revista l’Espira, que va fundar el 1987.