"La passejada" és un poema en el qual Miquel Ferrà descriu una nit de tempesta i insomni per la muntanya de Galatzó on es troba l'ànima del Comte Mal.

... Quan alcí el cap, quines pinyes

entre els pins escabellats!

contraclaror de la lluna,

cinc corbs damunt tres penjats.

De Galatzó arran del cingle,

no sé com, vaig arribar.

Tramuntava sa carena

dins la fosca d'un ruixat.

Mon front banyà la tempesta,

retronant pels espadats.

Vora la font volguí asseure'm

perduda en l'alt roquissar.

Dessota els negres pollancres

un fantasma em va aturar:

entre regalims de pluja

encenent-se a cada llamp,

el Comte Mal a la pica

abeurava son cavall.

“La passejada” A mig camí, 1926

(Palma, 1885 – 1947). Miquel Ferrà cursà estudis de dret i lletres a Barcelona, on treballà com a bibliotecari i fundà i dirigí la Residència d'Estudiants. De retorn a Palma l’any 1936 va exercir un paper actiu en la literatura del moment. Fou guia de diferents generacions, sempre atent a exercir un mestratge literari però també cívic, sobretot en moments d'adversitat com els que hagué de viure en tornar a Mallorca, on la literatura catalana era bandejada de l'ús públic i on la llengua pròpia patia persecucions i prohibicions. Autor d'una poesia depurada, polida, d'acord amb els seus models noucentistes en voga a la Barcelona de principis dels seus anys d'estudiant. El paisatge es valora quan és humanitzat, quan les activitats agrícoles i ramaderes l'afaiçonen i l'ordenen. Miquel Ferrà bastí la idea d'una Mallorca moderna, culta i moderadament feliç, que el cop d'estat feixista del 1936 va fer miques. Miquel Ferrà és el poeta «urbà» de la seva generació a Mallorca. La seva poesia es conté tota - tret d'algunes coses disperses, recollides gairebé totes en el volum de Poesies completes (1962) - en el recull A mig camí (1926), que comprèn dos breus reculls anteriors: La rosada (1919) i Cançó d'ahir (1917).

“La passejada” és un poema de desassossec en el qual el poeta descriu una nit de tempesta i insomni per la muntanya de Galatzó on es troba amb l’ànima del Comte Mal.

El puig de Galatzó, de forma piramidal i aïllat de la resta dels cims de la serra de Tramuntana, és muntanya màgica i terra de llegenda. Bona part de la seva extensió pertany a la possessió que era propietat del comte de Santa Maria de Formiguera. El segon comte, Ramon Safortesa mantenia litigis amb els habitants de les seves terres i els exigia el compliment d’unes obligacions encara feudals. D’aquí que la gent li donà el sobrenom de Mal. El caràcter malèfic del personatge el condemnà a vagar eternament com a càstig per la seva conducta. Els habitants de les viles, especialment els pobles de l’entorn del puig de Galatzó introduïren la llegenda del comte Arnau que sobre el seu cavall a la història del segon comte de Formiguera.

La figura del comte Mal ha estat tema tractat per escriptors mallorquins durant els segle XIX i XX però feia ja temps que era una llegenda entre la gent del poble i se’n poden trobar referències en rondalles i llegendes de la tradició oral mallorquina.

Avui, el puig de Galatzó de poc més de mil metres d’altura és una àrea de gran valor natural i paisatgístic, forma part de la ruta de la pedra en sec i és focus d’atracció de tots aquells aficionats al senderisme o al muntanyisme. La Finca Pública de Galatzó, a l'entorn de les Cases de Galatzó i gestionada per l'Ajuntament de Calvià, ofereix al visitant una interessant aproximació a la història social i ambiental d'aquest territori.