El castell d'iràs i no tornaràs és una rondalla meravellosa que bé podria tenir lloc a les vinyes de Santa María del camí.

... Ell es sarments comencen a inflar, se vesten de pàmpol, se carreguen de borrons. Amb caliuets de foc ses donetes los encalenteixen, i tornen reims, amb una rapa d'un forc i mig, amb uns grans com a metles. Un estol d'esparteretes ha fet senaies per tothom. Cadascú pren sa seua, i ja són partits a vermar; en tenir sa senaia plena, hala en es cup! I es trepitjadors, ben arromangats, trepitja qui trepitja, i bones cantades! Tot d'una que es cup és ple, amollen sa xeta, i se posen a omplir bótes. Fan una partida de cupades, trascolen, umplen tot es botam. Què me'n direu? Com començava a fer fosqueta i sortia s'estel des porquers, es vi ja havia bollit i s'era destil·lat. Na Fadeta obrí un parell de xetes, i sortí brunent un suc escumós, negre, llampant, i d'un bevent lo més exquisit.

El castell d’iràs i no tornaràs

Rondalla popular recopilada per Antoni M. Alcover. Recitat per Caterina Valriu.

(Manacor, 1862 – Palma, 1932). Antoni M. Alcover i Sureda és lingüista i folklorista. Destaca la seva tasca com a recopilador del conte popular de Mallorca, publicat sota el títol Aplec de rondaies mallorquines d’En Jordi d’es Recó. En aquest sentit Alcover figura entre els primers folkloristes europeus al costat dels germans Grimm, Perrault o Andersen. El primer recull de rondalles va aparèixer el 1885 amb el títol de Contarelles d’En Jordi d’es Recó i sembla que va ser motivat per la necessitat que sentí Alcover de llegir una literatura popular amb la llengua pròpia. A partir d’aquest moment es va gestant el projecte de dur a terme un recull extens de rondalles de Mallorca en un moment d’inici d’un procés d’abandonament de la literatura oral i salvar de l’oblit aquesta literatura. Segurament també hi podem trobar en aquesta iniciativa l’ideal romàntic de cercar l’expressió de l’ànima del poble. Alcover cercava la puresa d’aquestes narracions en les persones d’escassa o nul·la formació per assegurar-se que només havien estat transmeses oralment i per tant no havien rebut cap influència d’elements externs. L’Aplec va ser i continua sent molt acceptat pel públic i durant molts d’anys l’única lectura en la nostra llengua per molts de mallorquins.

El castell d’iràs i no tornaràs és una rondalla meravellosa que presenta una gran riquesa d’elements fantàstics, propis d’aquest gènere: dones-aucells, encantaments, objectes i animals que parlen.

El cultiu de la vinya a les illes es remunta a l’època de la dominació romana i els vins baleàrics ja són reconeguts per la seva qualitat. La vinya i l’elaboració del vi es varen mantenir al llarg dels segles i, la segona meitat del segle XIX és una època de màxima producció i de gran desenvolupament econòmic per l’augment de les exportacions. Ningú pensava que la fil·loxera que ja havia atacat les vinyes franceses s’estengués per Mallorca com una plaga fatal i matà tot quanta vinya trobà. La crisi econòmica provocà una forta emigració cap a països d’Amèrica del Sud i Europa i ja ben entrat el segle XX les terres es dediquen al conreu d’altres productes considerats de primera necessitat per alimentar la població.

A finals del segle XX el conreu de la vinya es recupera i l’elaboració de vins de qualitat és una nova sortida econòmica. El paisatge de la comarca des Raiguer s’ha recuperat amb grans extensions sembrades de vinya i a les bodegues tradicionals s’hi han afegit de noves impulsades per joves que cerquen l’harmonia entre la producció i la qualitat.

A la rebotiga de ca s’Apotecari, el farmacèutic no només hi preparava les fórmules magistrals, sinó que també s’hi reunia amb els amics per parlar de literatura, història o fets importants del moment. L’ajuntament de Santa Maria vol recuperar aquest espai per a la reflexió sobre el desenvolupament sostenible i la conservació del patrimoni del municipi.