Baltasar Porcel retracta a La lluna i el Cala Llamp uns homes de mar que lluiten per sortir del món de misèria que els envolta.

Quan voltaven el cap de Tramuntana de la Dragonera, veieren una gambera, que anava com folla, fent esses i rebent cops de mar molt a prop dels esculls Calafats, de la Dragonera. [...] De sobte, la gambera quedà immòbil, féu mitja volta, i una gran ona, ampla i negra, poderosa, l'alçà en pes i la va deixar caure sobre els Calafats. El cop de la fusta va sonar sec, immens, i per un moment va regnar sobre el soroll infernal del temporal. Quan ja eren prop de la gambera, els del Cala Llamp veieren un bot, bolcat i la deriva. La barca l'havia perdut. Per la coberta de la gambera corrien dos o tres mariners, movent els braços i com si cridessin. La mar, la fúria nerviosa i implacable de l'onam, explotava contra el casc embarrancat i el sacsava de dalt a baix.

La lluna i el cala Llamp, 1963

(Andratx, 1937 - Barcelona, 2009). Baltasar Porcel és autor de novel·les i contes, de llibres de viatges, articles d'opinió, entrevistes i teatre. A partir del 1960 es trasllada d’Andratx a Barcelona, on empren amb vocació l'ofici de l'escriptura. En aquesta primera època són molt interessants les entrevistes que publicava a les revistes Serra d’Or i Destino. Tot i que s’estrenà com a escriptor amb una obra de teatre, Els condemnats, el centre de la seva producció literària és la narrativa. L’home i les seves passions són la motivació fonda de les novel·les que desplega a través d’escenaris diversos, per molt especialment Andratx, el seu poble natal. A les novel·les de Porcel, el poble s'identifica amb el nom de Solnegre, un espai mític. Hi descriu un món tradicional, sobre el qual construeix una particular mitologia rural i marítima que li serveix per a encarar-se a la profunda transformació de les illes els darrers cinquanta anys. La lluna i el cala Llamp és el retrat vital i tràgic d’uns homes de mar que lluiten per tal de sortir del món de misèria humana que els envolta.

Viatger incansable, Porcel va descriure també altres escenaris, sobretot Barcelona i les cròniques de les seves estades i vivències, especialment en indrets de la Mediterrània. Porcel és una de les veus més potents de la literatura catalana del darrer segle, i la seva obra ha merescut els premis més importants de la literatura en català. L’escriptor va morir a Barcelona el 2009.

El llogaret de Sant Elm originàriament era nomenat sa Palomera. El canvi de denominació es produí arran de la construcció d’un hospital i oratori per millorar l’atenció als mariners del terme d’Andratx. L’oratori es posà sota d’advocació de Sant Elm, protector dels navegants. Aquest edifici es va fortificar durant el segle XIV i amplià en el XVI per convertir-se en torre de vigilància i defensa. És testimoni de molts de segles d’inseguretat en aquestes costes del ponent de Mallorca. El 1886 fou comprat per l’Arxiduc Lluís Salvador i actualment és propietat de la Fundació Illes Balears. A pocs metres de la costa hi trobam l’illot de Sa Dragonera, d’una bellesa espectacular que s’eleva, en el seu punt més alt, 343 m sobre el mar. És també un illot de gran riquesa natural, format per una vegetació característica del litoral serrà mallorquí sotmès a condicions extremes. La fauna és també de gran interès per l’abundància de sargantanes endèmiques.

Sa Dragonera va ser amenaçada d’urbanització a principis dels anys setanta del segle XX però l’oposició de la població i dels grups ecologistes feren que fos declarada no urbanitzable el 1987, l’any següent la va comprar el Consell de Mallorca i el 1995 va ser declarada parc natural.

Aquest entorn està marcat d’una manera especial pels fets històrics de la conquesta de Mallorca. Va ser el primer punt d’arribada de les tropes catalanes de Jaume I que desembarcaren a l’illot des Pantaleu on Jaume I rebé la visita d’Alí que li explicà quina era la situació de les tropes musulmanes.